El 1948, Louis Xaragai va prendre possessió del càrrec de bibliotecari municipal al Castellet. Des de la seva arribada, l’intrigava una finestra emmarcada de pedres blanques, que semblava haver estat enreixada en altre temps, però que era llavors coberta. Manà desobstruir aquesta obertura i descobrí què hi havia allà dalt (la finestra es trobava al mur del ‘Petit Castellet’, a mà esquerra de l’estàtua de la Mare de Déu).
Es van treure ràpidament les pedres que la clausuraven, però el paleta es retirà immediatament, sufocat per una forta olor nauseabunda. «Hi ha un cadàver allà dins!», exclamà. S’afanyaren a mirar, i van passar a un cau de tres metres de llarg, vuitanta centímetres d’ample i dos metres d’alt, tancat per una porta de fusta revestida de ferro. S’hi descobrí l’esquelet d’un infant: son cos estirat reposava damunt un terreny de seixanta centímetres. Devia haver estat vestit quan l’hi ficaren, perquè portava sabates de cuir. S’hi recolliren ossos, pelleringues de teixit, el cul d’una sabata, ossos d’animal (les deixalles d’un àpat), un plat de l’època Lluís XVI i la meitat d’un càntir.
L’enigma estava servit i diverses teories foren proposades, com ara la més forassenyada, que avançava que es tractava de Lluís XVII mateix. Així, el delfí hauria estat confiat a uns comissaris encarregats per la Convenció Francesa de concloure la pau amb Espanya, qui exigia com a prèvia condició la remesa de l’infant. Defallit durant les negociacions, hauria estat enterrat en secret al Castellet. Després d’investigar, sembla que l’infant màrtir no fou empresonat abans de la fi del segle xix. Però el seu destí encara presenta un preocupant enigma: De qui es tractava? Què havia fet? Era un boig? O bé la seva família volia desfer-se’n? L’enigma encara està per resoldre…
