Visito un forn de calç a Avinyonet de Puigventós que es conserva molt bé.
Funcionament:
El forn s’omplia primer amb les pedres de més mida i s’acabava d’omplir disminuint gradualment el mida de la pedra.
La pedra de calç s’acostumava a coure a una temperatura de 1.000 °C a 1.200 °C, que transforma el carbonat càlcic (CaCO3) en òxid càlcic (CaO), el que popularment s’anomena calç viva. En combinar-la amb aigua, s’hidrata i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada), exposada a l’aire lliure, es carbonata.
La calç era un aglomerant molt utilitzat com a base de mescles, per a emblanquinar i com a aglutinant de pigments i pintures.
