Salvador Dalí considerava l’estació de Perpinyà com el lloc privilegiat de la seva inspiració:
“És a l’estació de Perpinyà on sempre em venen les idees més brillants de la meva vida. L’arribada a l’estació de Perpinyà és l’ocasió d’una autèntica ejaculació mental que després assoleix la seva més gran i sublim alçada especulativa.
Doncs bé, aquest 19 de setembre vaig tenir a l’estació de Perpinyà una mena d’èxtasi cosmogònic més fort que els anteriors. Vaig tenir una visió exacta de la constitució de l’univers. L’univers que és una de les coses més limitades que existeixen seria, segons totes les consideracions, l’estructura similar a l’estació de Perpinyà.”
A partir de 1960 Dalí es va referir repetidament a l’estació com a “centre còsmic de l’univers”, entre altres fórmules. Va citar per primera vegada l’estació en aquests termes, quan va preveure l’estereoscòpia com a mitjà de representació de la tercera dimensió. Aquesta cita es va recollir en una conferència el 1983 sobre La cua d’oreneta amb el matemàtic René Thom, que va assegurar al pintor “que Espanya pivota amb precisió -no a la zona de-, sinó exactament on es troba l’actual estació de Perpinyà”.
