El Convent de les Carmelites de Perpinyà, s’inicià el 1270 gràcies a l’impuls del futur rei Jaume I de Mallorca. Aquest últim havia cedit aigua d’una deu que brollava del fossat del castell reial a aquest convent, deu que encara avui existeix i que ara es diu “Font de les Carmelites”. L’església conventual és d’una sola nau i es va acabar molt tard respecte a la resta de l’edifici, el 1325. Va ser remodelat el 1343. Al segle XV s’hi va construir una cripta. El convent va seguir el curs de la història del Rosselló sense experimentar alts i baixos particulars. A principis del segle XVIII els edificis conventuals van ser llogats per l’exèrcit i el 1792 s’hi va instal·lar l’arsenal.
Però els dos moments més importants de la història del convent van ser 1838 i 1944. El 1838 el claustre va ser desmantellat després de la seva venda, després reconstituït en un castell a Villemartin, actualment a Aude. Encara avui hi ha una marca a terra que simbolitza la ubicació del claustre quan hi era. L’altre punt culminant és el 1944. Després d’una explosió a l’arsenal llavors sota el comandament de l’exèrcit alemany que el feia servir de magatzem de pneumàtics, es va produir un incendi que va provocar l’esfondrament de l’estructura. Aquest incendi va ser voluntari, van ser els mateixos alemanys els qui el van iniciar quan la ciutat va ser abandonada. Es pretenia fer esclatar les municions que hi quedaven.
