La situació topogràfica del Castell de Falgars, el converteix en un punt estratègic privilegiat de control del territori. Aquesta situació fa que des de la torre es pugui controlar tot l’extrem oriental del Pirineu, així com el pas que comunicava amb la Gal.lia, la plana de l’Empordà, la badia de Roses, la vall del Fluvià, Castellfollit i fins i el Pla de l’Estany.
Es va poder situar en el context històric romà, concretament als segles II i I a.C. La torre és de forma circular i la seva tècnica constructiva és similar al parament de les muralles de la Neòpolis d’Empúries.
